Educar en la sostenibilitat des de l’aula: dues escoles comparteixen la seva experiència amb Escoles Revoltades
En aquest article d’Escoles Revoltades, recollim l’experiència de dues escoles que han participat activament en el projecte: l’Institut Thos i Codina de Mataró i l’Escola Maristes La Immaculada de Barcelona. A través de les veus de la Carolina Huelva i el Josep Manel Rodríguez, docents implicats en el procés, oferim una mirada coral i crítica sobre l’impacte educatiu, personal i comunitari d’aquesta proposta d’aprenentatge i servei.
Escoles Revoltades és un projecte d’APS que promou la sensibilització ambiental entre joves de l’ESO i Batxillerat. A través de sessions dinàmiques, activitats al territori i accions comunitàries, l’alumnat reflexiona sobre el model de consum i sobre la generació i gestió de residus, mentre esdevé agent actiu de canvi. L’objectiu és fomentar la responsabilitat col·lectiva i construir comunitats més sostenibles.
Imatge: Escola dels Maristes a l’hort comunitari de Germanetes
Com neix la implicació del professorat
A l’Institut Thos i Codina de Mataró, la participació en el projecte va sorgir com una evolució natural dins el seu compromís com a Escola Verda. Amb una optativa centrada en la sostenibilitat entre 1r i 3r d’ESO, es va identificar la proposta com una oportunitat per reforçar aquest itinerari pedagògic. Concretament, el projecte es va dur a terme amb l’alumnat de 1r d’ESO (13 alumnes) dins d’aquesta optativa. La connexió es va donar a través d’un projecte de servei comunitari que un grup d’alumnes de 4t estava fent en un hort proper a l’institut, gestionat per la cooperativa Tarpuna. Aquesta col·laboració va obrir la porta a incorporar Escoles Revoltades dins l’optativa, oferint als alumnes una experiència diferent i enriquidora, guiada per un agent extern. «Som Escola Verda i hem de promoure accions, en aquest sentit, cap a la sostenibilitat. Vam veure l’oportunitat de fer-ho com a acció dintre del que és la matèria d’Escola Verda», destacava Carolina.
En el cas dels Maristes de Barcelona, el projecte va arribar de manera més casual, però ràpidament va ser reconegut com una proposta potent i alineada amb l’aposta del centre per la innovació educativa. Es va integrar en un grup reduït d’alumnes de 4t d’ESO, fet que va permetre un treball més acurat i personalitzat. Josep Manel ho va resumir així: «Primer no coneixia el projecte, però ha estat un gran descobriment. Ens ha fet créixer molt.»
Els docents valoren molt positivament el fet de comptar amb una figura externa que connecta amb l’alumnat d’una altra manera. Aquesta aportació ha estat clau per trencar amb la rutina i oferir una mirada nova. Els estudiants han estat receptius i han expressat ganes de fer activitats diferents, més enllà del format habitual de classe.
Metodologia i propostes que connecten
Ambdós docents destaquen l’estructura acurada del projecte, el fil conductor clar i l’actitud propera i entusiasta del facilitador, que ha sabut generar un ambient de confiança i implicació dins l’aula. L’enfocament pedagògic es basa a evitar el relat de la culpa i a potenciar, en canvi, una actitud activa i esperançadora davant la crisi climàtica. Aquesta aproximació ha estat molt ben valorada pel professorat, ja que afavoreix la participació i l’adhesió de l’alumnat.
Per l’escola dels Maristes La Immaculada, la sortida final a l’hort comunitari de Germanetes, a l’esquerra de l’Eixample, ha estat una de les accions més impactants. En el cas del Thos i Codina, la sortida va ser a l’Institut Escola Àngela Bransuela, on es va explicar a l’alumnat el funcionament del seu compostador. Posar en contacte els i les joves amb exemples concrets de transformació comunitària fa tangible allò que sovint queda en l’àmbit teòric. “Crec que és important que entenguin que una altra forma de fer les coses és possible. No només per un parc, sinó per tot un barri o per tota una ciutat”, apuntava Josep Manel.
Imatges: Escola dels Maristes a l’hort comunitari de Germanetes
Aquest contacte amb iniciatives reals, sostenibles i properes genera una motivació extra en l’alumnat. Senten que allò que aprenen pot tenir un impacte real, que les seves accions poden transformar l’entorn. A més, treballar des d’una perspectiva col·laborativa reforça la cohesió del grup i dona sentit a l’aprenentatge.
Dificultats i espais de millora
Tot i el balanç positiu, el projecte també ha presentat alguns reptes. A nivell pràctic, la gestió d’autoritzacions per a fer activitats fora del centre ha dificultat la participació completa d’alguns grups, especialment en el cas de les auditories de residus. També s’han detectat mancances en algunes activitats, com vídeos on les persones hi sortien en mascaretes en el context de la covid o expectatives generades entorn a recompenses que després no es van materialitzar.
Metodològicament, es planteja la possibilitat d’incorporar més pes en continguts científics, com interpretació de dades, gràfiques o càlculs senzills, especialment pensant en alumnat de Batxillerat o per enllaçar amb assignatures com ciències o matemàtiques. També es reclama més moviment, activitats manipulatives i dinàmiques participatives, que són les que més connecten amb el jovent.
«Més activitats, no tant de teoria, sinó més manipulatives. També més debats, i dinàmiques com la del darrer dia, que t’has de moure per la classe», recollia Carolina a partir de l’opinió dels seus alumnes.
Aquesta retroalimentació obre la porta a pensar futures edicions amb un enfocament encara més integrador, connectat amb les necessitats i interessos reals de l’alumnat.
Impacte i continuïtat
L’impacte del projecte ha estat evident en diversos nivells. Al Thos i Codina, ha servit per mantenir una bona cohesió dins el grup i s’ha enllaçat amb accions més àmplies com el Let’s Clean Up Europe, arribant a mobilitzar més de 80 alumnes en activitats de neteja de residus a la platja. “Va ser una acció bastant gran, i la vam lligar amb la unitat de Tarpuna. Això sí que va anar una miqueta més enllà”, explicava Carolina.
Als Maristes, tot i la dificultat de mesurar l’impacte a curt termini, s’ha percebut un interès creixent de part de l’alumnat, que ha vinculat els continguts del projecte amb vivències pròpies i reflexions sobre la seva quotidianitat. Alguns estudiants, per exemple, relacionaven els hàbits treballats amb pràctiques que havien vist als avis o a casa seva. També es va generar debat al voltant de temes actuals com el porta-a-porta o la privacitat dels contenidors intel·ligents.
També cal tenir en compte el valor simbòlic i emocional que ha tingut recuperar, per part del professorat, una mirada que s’havia perdut amb el temps. En alguns centres, projectes ambientals com l’Agenda 21 havien quedat enrere, i Escoles Revoltades ha estat una ocasió per reprendre aquest camí i tornar a fer present la sostenibilitat en la vida educativa del centre.
“És una llàstima que aquests temes ja no estiguin presents en el currículum de ciències com abans. Aquest projecte ens ha permès reviure aquella època en què l’educació ambiental era un eix fonamental”, reconeixia Josep Manel amb una certa nostàlgia.
Imatges: IES Thos i Codina
Connexió amb el territori i amb la terra
Un aspecte destacat ha estat el vincle amb l’entorn proper. En escoles urbanes molt denses, sense espais verds, el fet de baixar al pati per tocar terra, veure créixer plantes o remenar jardineres ha estat una experiència molt significativa. Alguns docents proposen anar més enllà, introduint compostadors o vermicompostadors, fent seguiment del creixement vegetal o fins i tot integrant projectes ambientals al currículum de Batxillerat, amb més rigor científic i capacitat analítica.
«Era una manera de tornar a tocar terra, de veure com germinen les plantes. Hi havia gent que ho demanava i que li agradava molt», recordava Josep Manel.
Aquest retorn a la terra té un valor pedagògic inqüestionable. Permet reconnectar amb els cicles naturals, entendre els processos de transformació de la matèria i cultivar una actitud de respecte cap al medi. És també una forma de compensar la manca de contacte amb la natura en contextos altament urbanitzats.
Una experiència per repetir
Tant al Thos i Codina com als Maristes, la valoració final ha estat molt positiva. Hi ha voluntat de repetir l’experiència i de recomanar-la a altres centres. L’estructura del projecte, el seu enfocament vivencial i la capacitat d’activar reflexió i compromís han estat els punts més valorats.
De cara al futur, els equips docents aposten per donar continuïtat al projecte i, si és possible, ampliar-lo. Es proposa explorar noves col·laboracions amb entitats locals, implicar altres cursos i promoure més espais d’experimentació pràctica. També s’apunta la importància de sistematitzar l’avaluació i recollir evidències de l’impacte generat.
L’experiència d’Escoles Revoltades demostra que és possible fer educació ambiental amb sentit, arrelada al territori i transformadora. Una revolta tranquil·la, però ferma, que germina en l’aula i floreix a la comunitat.
Imatge: IES Thos i Codina
Escoles Revoltades és un projecte impulsat per Tarpuna amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
